Disminueixen els ocells al Parc Natural

Al llarg del 2020, el Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM) va desenvolupar nombrosos seguiments en l’àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Les conclusions, recollides en una memòria que podeu consultar clicant un link en aquesta mateixa pàgina,  destaquen la davallada de les poblacions d’ocells, micromamífers, esquirols i conills i l'increment dels mamífers carnívors.

L’estudi, elaborat per Roger Puig-Gironès i Joan Real Ortí, membres de l’Equip de Biologia de Conservació de la Universitat de Barcelona, s’estructura en blocs dedicats a l'estat de les espècies, amb apartats sobre els gasteròpodes de codina, ocells comuns, rapinyaires nocturns, micromamífers, esquirols, lagomorfs i ungulats; l’estat dels hàbitats; l’estat dels processos ecològics, amb especial atenció a la producció primària, consumidors i depredadors, i als efectes dels factors de canvi, amb pàgines dedicades al canvi climàtic i als incendis forestals.

Entre les conclusions generals dels seguiments de la biodiversitat destaca el fet que la comunitat d’ocells ha experimentat una davallada de les seves poblacions, especialment en el bosc de caducifolis, tanmateix, les pinedes mediterrànies, les pinedes humides i el bosc de caducifolis continuen essent els hàbitats que concentren major nombre d’individus i major riquesa d’espècies a la primavera.

També es conclou que s’ha constatat una reducció molt significativa de l’abundància de micromamífers, tot i això, els hàbitats oberts i semioberts amb sotabosc herbaci o de romaní, concentren major nombre d’individus i d’espècies. La biomassa de micromamífers, indicador de la disponibilitat d’aliment per a depredadors, també ha experimentat una disminució important que podria veure’s reflectida en una menor reproducció dels seus potencials depredadors. Els registres de cabirols i senglars estan per sota dels valors obtinguts al 2019.

Pel que fa al nombre de bolets comptats al 2020, aquest va ser de 3974, amb un pes fresc de 10.63kg/Ha, essent inferior als valors del 2019 i del 2018. Els alzinars muntanyencs són els hàbitats que produeixen major nombre d’aglans per peu, essent significativament superior a la producció registrada tant al bosc mixt com a brolles i matollars. S’ha registrat un increment en la producció de pinyes respecte el 2019.

L’abundància de perdiu ha anat en augment des del 2018, especialment significatiu aquest 2020 i clarament superior en hàbitats oberts del tipus codines i matollars. El tudó ha experimentat un augment significatiu en l’hàbitat de tipus forestal, mentre que sembla perdre certa presència en els hàbitats oberts. La geneta freqüenta hàbitats de matollar a l’hivern, mentre que a l’estiu sol trobar-se en abundàncies similars en masses forestals de coníferes i planifolis. Al 2020, no s’ha detectat la fagina en l’hàbitat de matollars. La guineu s’ha detectat més en hàbitats on predominen les coníferes i, especialment, les pinedes humides. El teixó sembla concórrer les pinedes que envolten l’àrea cremada del 2003.

La regeneració i l’augment de la cobertura vegetal post incendi a totes les zones cremades i posteriorment talades han afectat negativament la població de conills ja que l’hàbitat ha esdevingut poc favorable.

Pel que fa a la meteorologia, el 2020 ha sigut més càlid i més plujós respecte la mitjana. Destaquen els 52 dies amb una precipitació inferior als 10 litres entre el més de gener i març; un gener molt plujós (amb l’episodi del Glòria que va deixar 162,5 litres) que va donar una primera meitat de l’any més humit; una tardor molt seca, especialment l’octubre; i una temperatura màxima mitjana superior a la mitjana registrada en anys anteriors.

(Foto: Andoni Canela).