El Parc Natural fa un seguiment de la seva biodiversitat

Diumenge, 18 de setembre de 2022 a les 07:05

És el primer de la Xarxa de Parcs que ho realitza.

L'Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona ha dissenyat un protocol per definir indicadors de seguiment de l'estat de la biodiversitat i la natura al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a partir del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies. El protocol podrà aplicar-se en el futur al conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona com una eina estratègica per al monitoratge de la biodiversitat, la presa de decisions, el coneixement ecològic i l'explotació sostenible dels recursos.

Segons el Pla, al Parc hi ha més de 3.500 espècies en més de 90 tipologies d’hàbitats, i cadascuna té unes característiques i requeriments específics que la fan interactuar amb l’entorn i la resta d’espècies. Al Parc hi abunden els alzinars i les pinedes molt ben conservades, a més de matollars, petits conreus i pastures que són resultat de l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera.

El 2021, amb una primavera molt seca, ha derivat en una homogeneïtzació i pèrdua de diversitat vegetal en tots els hàbitats del Parc, especialment en aquells que presenten major nombre d’espècies anuals com les codines o les pinedes humides. Només l’hàbitat d’alzinar muntanyenc ha sofert una davallada menys pronunciada en comparació amb la resta.

Per altra banda, la població de micromamífers s’ha recuperat lleugerament respecte el 2020, i els hàbitats oberts i semioberts amb sotabosc herbaci o de romaní, concentren major nombre d’individus i d’espècies. Destaca l’increment en el nombre de captures de ratolí mediterrani. S’observa també un augment considerable de les mallerengues, els pit-roigs i els pinsans; mentre que el rossinyol, el tallarol de garriga, el mosquiter comú i el tallarol de casquet són les espècies que han experimentat una davallada més marcada en la seva abundància entre el 2020 i el 2021.

Són destacables també les dues noves cites d’espècies d’aranyes a la península Ibèrica, Labulla thoracica (Wider, 1834) i Tenuiphantes spiniger (Simon, 1929), totes dues pertanyents a la família Linyphiidae així com onze espècies d’aranyes, que havien estat registrades prèviament a la província de Barcelona però no al Parc.

El Parc també compta amb espècies mediterrànies amenaçades com l’àliga perdiguera o l’aufrany, motiu pel qual el Parc està integrat a la xarxa Natura 2000 i és Zona d’Especial Protecció per a les Aus. En aquest entorn, l’elevada pressió humana, la pèrdua de boscos vells per la intensificació de les explotacions forestals, i els efectes de l’abandonament dels usos tradicionals són factors que condicionen la conservació de la biodiversitat.

A la imatge, el paisatge que envolta la Mata, on hi ha l'Oficina del Parc (Foto: Xevi Vilaregut).

Darrera actualització: 16.09.2022 | 10:29