El canvi climàtic afecta també l’aigua del Parc

Un estudi encarregat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que gestiona la Diputació de Barcelona, ha revelat les limitacions pel que fa a la retenció de l’aigua de la pluja i a la recàrrega dels aqüífers al Parc Natural de Sant Llorenç.

Amb el títol “Estudi dels recursos hídrics en l’àmbit actual i de la proposta d’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: inventari, caracterització, cabals”, l’informe ha estat elaborat per Jordi Espuny, geòleg i hidrogeòleg, i Eduard Madaula, geòleg i ambientòleg de GeoHid. El treball posa de manifest que la capacitat de retenció d’aigua de la pluja – cada cop més reduïda - està fortament condicionada per la geologia pròpia dels massissos i per l’impacte del canvi climàtic.

A partir de l’estudi de basses, fonts i pous, els autors recomanen implementar mesures de protecció i restauració d’aquests punts, així com actuacions per millorar la qualitat de l’aigua mitjançant el control de possibles fonts de contaminació. També proposen establir un sistema de seguiment continuat dels cabals i la qualitat de l’aigua per garantir una gestió sostenible dels recursos hídrics del parc.

Poca retenció d’aigua de pluja

Una de les dades més destacades de l’estudi és que, durant el període 2021 - 2023, marcat per la sequera, el percentatge d’aigua de pluja retinguda al parc va ser només del 3,27 %. Aquesta baixa retenció va fer que el balanç hídric fos deficitari durant aquests anys. També s’ha constatat que la xarxa d’aigües superficials té un caràcter discontinu i efímer, amb una interacció notable amb les aigües subterrànies.  

Per altra banda, l’estudi ratifica que la recàrrega dels aqüífers va ser molt baixa en els dos anys hidrològics avaluats (2021 – 2022 i 2022 – 2023), amb valors de només 6,6 hm³ i 2,01 hm³ respectivament. Aquesta situació s’explica per la combinació de precipitacions inferiors a la mitjana i temperatures elevades.

Els períodes amb recàrrega significativa van ser el novembre de 2021, el març de 2022 i el febrer de 2023, coincidint amb mesos de baixa evapotranspiració i precipitacions moderades o fortes. En canvi, a l’estiu, malgrat que hi pugui haver pluja, l’alta evapotranspiració impedeix la recàrrega dels aqüífers.  

L’informe conclou que, de cara a una millor recàrrega, són molt més efectives les pluges de la tardor i la primavera que no pas les d’estiu, ja que aquestes s’evaporen abans de poder proveir pous i fonts.

A la imatge, riera de nespres, a Mura (Foto: Diputació de Barcelona)