El pi més llarg de la història baixa en 5 hores

Les Festes de Sant Sebastià van afrontar el primer gran repte amb el pi amb algunes dificultats: l'exemplar triat aquest any, un pi blanc, el més llarg, pesat i gruixut de la història, amb 27,5 metres de llarg total, i 1.990 quilos de pes, va ser baixat per una norantena de joves fins a la Plaça de Cal Baldiró en prop de cinc hores, amb algunes caigudes, una estona de pluja, les forques trencades i els lògics problemes de poder manioabrar un arbre tan llarg i pesat. En total, l'arbre es va aixecar de terra 42 vegades, pel que es van moure 70 tones de pes. La festa es va iniciar, tal i com estava previst, als volts de 2/4 de 8 de la tarda amb el sopar que es va poder fer a la Pedrera de l'Angelet. La temperatura, tot i que d'hivern, no era excessivament freda, i les mínimes enregistrades des de l'estació meteorològica del Casal de Cultura no van baixar dels 5 graus. La baixada va començar a 1/4 d'11 tocats, i només sortir, unes de les forques de suport es va trencar. Es va decidir llavors escurçar el pi en dos metres (uns 300 quilos) per facilitar la baixada, però una hora més tard, al carrer Gaietà Vallès, es trencava una altra de les forques de suport. El trencament de la darrera forca, a 3/4 de 12 va coincidir amb l'inici d'una pluja que no s'aturaria fins mitja hora més tard. A 3/4 d'1 el pi ja havia arribat a la Plaça de Sant Jordi, i gairebé una hora i mitja més tard ja estava a la Plaça de l'Església, on van continuar els problemes per maniobrar-lo, als que s'afegia la dificultat que calia deixar-lo a terra cada vegada que es volia parar, ja que no hi havia suports. Abans d'arribar a la Plaça de Cal Baldiró el pi va caure sense causar incidents un parell de cops, un davant l'Hotel, i no va ser fins a les 2.56 minuts quan es va declarar oficialment que el pi havia arribat al seu destí. Cinc minuts més tard començava a ploure. Però evidentment, ja no importava. I s'iniciava llavors la festa que ha durat una bona estona més. A la dreta, una imatge de l'arribada a l'Església als volts de quarts de tres (Foto i crònica: Bernat Beorlegui).