Mor als 92 anys el promotor cultural Màrius Samarra
Actualitzat a les 08:45 del 3 d'octubre
Va ser l’hoste més distingit de l’Hotel Espanya de la Plaça de Cal Baldiró durant una pila d’anys, i darrera la seva afabilitat hi havia un ferm promotor cultural dotat d’una extraordinària personalitat. Màrius Samarra Aroza va morir a Terrassa a la matinada d’aquest dissabte als 93 anys. La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dimarts a les 2/4 d'11 del matí (i no a les 10 com s'havia anunciat en un principi) a “La Rambla, serveis funeraris”, a la Rambleta del Pare alegre 2 de Terrassa.
En Màrius havia nascut el 25 de juliol de 1924 a Terrassa. Tècnic tèxtil, havia treballat com a director de l’Empresa Castelló, però la seva gran passió va ser la cultura. Potser se’l coneix per haver estat director del Centre Cultural de Terrassa, però entre els càrrecs que va ocupar també hi figura el fet d’haver estat vicepresident de les Joventuts Musicals d’Espanya, president d’Òmnium Cultural de Terrassa, i president de l’Escola de Pedagogia Musical del mètode Pare Ireneu. D’entre les nombroses distincions amb les que va ser guardonat hi figura l’haver estat Terrassenc de l’any (1990), i haver obtingut la Medalla de la Ciutat de Terrassa (2005). Ferm antifranquista, la seva implicació en el catalanisme el va portar a formar part de la primera llista que va portar el President Pujol al Parlament de Catalunya (1980).
A Matadepera, en Màrius va ser també molt conegut pel seu compromís envers la cultura amb la vida cultural i associativa del poble. Una de les seves darreres aportacions va ser formar part de l’embrionària comissió per impulsar la construcció d’un Teatre Auditori, on també hi formaven part Albert Flotats, Joan Antoni Ferran, Francesc Duchi i Josep Maria Pey.
I a tall anecdòtic, per hostatjar-se a l’Hotel de la Plaça de Cal Baldiró durant anys. Explicava que un estiu de molta calor va decidir fugir de Terrassa i passar unes setmanes a un lloc més fresc. Ho va intentar a Bellaterra però finalment es va establir a Matadepera, on s’hi va quedar tot l’any. Allí es va instal·lar en dues habitacions: una per viure-hi i un altra, on hi tenia el despatx amb els seus llibres i la seva música.
A la dreta, Màrius Samarra, quan va ser la signatura convidada a la GASETA l'any 2005 (Foto: Miquel Badia).