Mor el roure més gran del Parc de Sant Llorenç

El roure del Mas Sallés, el més gran del Parc de Sant Llorenç, i amb una edat que els experts han valorat en més de 600 anys, va aparèixer esquinçat fa uns dies degut a les fortes ventades que es van enregistrar a la comarca. Catalogat d'interès local el mes de setembre de 1989, tenia una alçària d'aproximadament 20 metres i 4 de volt de canó. Fa uns deu anys, a la primavera del 2001, davant de l’escassedat de fulla i el mal aspecte general que presentava, els propietaris van demanar un diagnòstic que va revelar que l’arbre estava afectat per diverses plagues: insectes productors d’agalles a les fulles, dos tipus de cotxinilles i tres varietats de fongs als branquilons, branques i arrels. Mesos més tard, un altre estudi va assenyalar que l'arbre era irrecuperable i que el màxim que es podia fer era allargar-li la vida. A la primavera de l'any passat, i davant de l'empitjarament del roure, els propietaris van encarregar un nou estudi i el 19 de maig el biòleg Josep Maria Riba va presentar el seu diagnòstic, parlant de "nombroses afectacions, unes perspectives de futur baixes i un elevat risc de fractura i de caiguda", per concloure que "la recuperació d'aquest exemplar és impossible". Visitat ocasionalment per excursionistes, era un dels arbres més apreciats de la zona. L'historiador sabadellenc Antoni Ferrando i Roig, va escriure sobre ell al llibre "El parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac" (Unió Excursionista de Sabadell, Sabadell, 1983): "El roure alça altiu la seva capçada per sobre de l’asfalt i les teulades recordant-nos com anem destruint irracionalment el patrimoni natural del nostre país”. A les fotos realitzades per Llorenç Roviras i Narcís Serrat respectivament, es pot apreciar l'arbre a l'actualitat i abans de caure.