Restes neandertals a la Cova Simanya

En són 54, que pertanyen a com a mínim, 3 individus.

En un acte on hi han assistit representants de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, aquest dimarts al matí s'han presentat les restes neandertals procedents del jaciment de Cova Simanya. El conjunt està format per 54 restes neandertals, datats de fa 50.000 anys i que corresponen, com a mínim, a tres individus, fet que el converteix amb el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica. La presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació d’un article a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science,

Situada al Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac, la Cova Simanya compta amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya. L'estudi d'un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va incentivar als investigadors iniciar un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic.

El conjunt publicat està format per 54 restes neandertals

Les restes corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona, un juvenil d'uns 11 o 12 anys i un individu infantil d'uns 7-8 anys. També s'han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d'aquestes dents pertanyen a l'individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l'individu adult. El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure'l clarament als neandertals. 

Juntament amb l'ús de la cova per part dels Neandertals, els treballs de camp han permès constatar que la cavitat també va servir de refugi d'hibernació tant per a l'ós bru com per a l'ós de les cavernes; un ús que es va allargar, com a mínim, fins fa 42.000 anys. Molt temps després, la cova va ser utilitzada de manera esporàdica des del Neolític fins a temps molt més recents,

La proximitat de la Cova Simanya amb altres jaciments arqueològics del Paleolític mitjà com les Coves del Toll (Moià), l'Abric Romaní (Capellades) o la Cova Gran de Collbató, evidencia clarament que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior.

A les imatges, il·lustració dels tres individus neandertals de la Cova Simanya, segons Ana Lombao; a sota, el Dr. Juan Ignacio Morales amb la mà neandertal de la Cova Simanya a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya. (foto Maria D. Guillén).

Feu clic en la imatge per a veure-la més gran