Tanca un altre local històric: la pollastreria Mercè

La Pollastreria Mercè, un altre dels històrics establiments comercials del poble tanca aquest dissabte 28 de febrer les seves portes per la jubilació de la seva responsable, Mercè Castro. Han estat 50 anys justos de comerç que Mercè ha volgut cloure amb una carta adreçada a clients i amics on apunta que “no ha sigut fàcil donar aquest pas, ja que he gaudit molt fent la meva feina”. Mercè Castro Enrech és filla del pontevedrès Apolinar Castro que va venir al poble a mitjans dels anys quaranta del segle passat per fer de paleta a l’empresa de Ca l’Espanyol. Posteriorment es va establir com a sabater al carrer Sant Joan, on feia calçat a mida, en diverses ocasions per jugadors del Barça, però també cinturons i algunes vegades guants pels boxadors que s’havien hostatjat a l’Hotel. Casat amb Felicitas Enrech, que procedia de Ballobar (Osca), Mercè va néixer a Matadepera l’any 1949. Als 12 anys va entrar com a dependenta a la pollastreria que hi havia al carrer Sant Joan, (entre la llibreria i Cal Trapet), i que llavors regentava Amàlia Rius, mare del futur alcalde de Matadepera Víctor Peiró. Quatre anys més tard al 1965, Mercè agafava les rendes de la botiga, on s’hi va estar 35 anys més, fins al 2000, en què per ampliar el negoci es va traslladar on ha estat fins ara, a la Plaça de Cal Baldiró cantonada amb Antoni Genescà. Per la seva botiga no només hi ha passat gent de Matadepera: els seus pollastres, i més tard, les seccions de carnisseria i xarcuteria, han rebut la visita de gent de Sabadell, Sant Cugat, Castellar del Vallès i fins i tot, Barcelona. En declaracions a

Matadepera.cat

, Mercè ha comentat que “han estat uns anys en què m’ho he passat molt bé amb la feina que he fet, però el millor ha estat el tracte amb les clients. Al llarg de 50 anys ha passat molta, moltíssima gent per la botiga. Dels rostres dels que ja no hi són, me’n recordo de tots ells, però també dels que m’han estat acompanyant durant tot aquest temps. I és que estant darrera un mostrador coneixes moltes coses, vius en primera persona el que t’explica la gent, i acabes essent confident dels seus secrets”. A la dreta, dues fotografies separades per dècades: Mercè de joveneta a la botiga del carrer Sant Joan (ella és la tercera de les dependentes), i a sota, amb els seus dos fills a la botiga del carrer Antoni Genescà (Fotos: Arxiu Familiar i Comunicació).