Una matadeperenca en un estudi mèdic esperançador

Inhibir una proteïna anomenada Galectina-1 pot convertir-se en el primer tractament efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees, per al qual, en aquests moments, no hi ha cap tipus de tractament curatiu. És la conclusió d’un estudi internacional liderat per la Dra. Pilar Navarro de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i pel Dr. Gabriel Rabinovich del Laboratorio de Inmunopatología de l’Instituto de Biología y Medicina Experimental de Buenos Aires, Argentina, on hi treballa la matadeperenca Neus Martínez. L’estudi “obre vies translacionals molt interessants i indica que cal avançar en el possible ús clínic d’aquesta nova diana molecular” ha explicat la Doctora Navarro.

La coordinadora de l’estudi destaca que “el nostre grup ja havia demostrat anteriorment el potencial de la proteïna Gal1 com a diana terapèutica, però aquest cop hem fet l’estudi amb un model transgènic de ratolí que presenta la mutació més freqüent que es troba en els tumors de pàncrees, la mutació de l’oncogen KRas, la qual cosa ens ha permès recapitular de forma precisa la progressió tumoral que s’observa en humans”.

Els tumors ductals de pàncrees es desenvolupen en un micro ambient tumoral particular, que es considera una de les claus per entendre el seu desenvolupament i la seva resistència a les quimioteràpies convencionals. Dins aquest entorn hi ha unes cèl·lules anomenades fibroblasts, que són les responsables de la producció de grans quantitats de Galectina-1. Aquesta proteïna té un paper vital en tot el procés de creixement del tumor. Incrementa la seva proliferació, migració i invasió, és a dir, el fa més agressiu.

En aquest sentit, els resultats obtinguts indiquen que “la inhibició d’aquesta proteïna frena el creixement del tumor i restableix la vigilància del nostre sistema immunitari per reconèixer i rebutjar les cèl·lules tumorals, la qual cosa dificulta que el tumor segueixi progressant. I quan s’elimina dels tumors, els animals viuen més temps gràcies al fet que els tumors progressen més lentament, són menys agressius i fan menys metàstasis”. Malgrat això, es tracta d’un estudi preclínic amb models animals i s’han de fer nous estudis que validin la inhibició de Gal1 com a alternativa terapèutica en humans.

L’adenocarcinoma ductal pancreàtic és el subtipus més freqüent de càncer de pàncrees. Representa el 85% dels casos diagnosticats i, tot i que la seva prevalença és de només el 3%, és el quart en el nombre de morts relacionades amb aquesta malaltia. L’any 2016 es van detectar 606 casos de càncer de pàncrees en homes i 562 en dones a Catalunya. A Espanya, l’any 2015 se’n van detectar 3.513 en homes i 3.401 en dones.

Presenta una supervivència de només el 8% al cap de 5 anys, i es calcula que l’any 2030 podria ser la segona causa de mort per càncer als països desenvolupats. Els baixos nivells de supervivència els provoca el fet que no hi ha cap forma de diagnòstic precoç, ja que presenta una baixa simptomatologia i quan es detecta sovint ja es troba en estadis avançats, sumat al fet que no respon a tractaments convencionals.

A la dreta, la matadeperenca Neus Martínez acompanyada de Pilar Navarro i Judith Vinaixa. A sota, l'equip mèdic de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques.